Ja hem començat l'any 2011 , que ho fa que els anys passen tant ràpid , el mes de febrer faig 50 anys ..... ja .

Potser penso massa , potser li dono moltes voltes a les coses , al mon , a la gent , a la vida .....

i axó es el que tinc dins el cap ... que he fet jo a la vida ?... que he fet per la vida ?

Sento que he arribat aquí ... sense pena ni gloria.....la feina no ha anat , diguem que no em jubilaré a la mateixa empresa ; desprès de 14 anys ... ja no faig falta ... com tanta gent que ara està a l'atur .

En tots aquests anys , sempre , he pensat que faria alguna cosa important ...com molta gent !!

Dins la meva ànima sento que no estic completa , que falta alguna cosa ... com quant saps que et deixes alguna cosa per fer ?? ... pues el mateix .

Pregunto ... la meva família està contenta amb mi ? es sent feliç al meu costat ?... no ho se ......

i jo ......en soc jo de feliç ?.....aquesta es la vida que desitjo ? ..... es possible que seguim amb les mateixes rutines i dia rera dia anem a dormir i ens aixequem amb les mateixes sensacions , las mateixes preguntes....... cap resposta ens convenç ni ens tranquil·litza ..... al menys a mi .

Seguiré amb les meves cabòries , els meus pensaments...... intentant trobar les respostes,

intentant trobar el que està escrit per mi ....... tindré temps de descobrir-ho o el temps s'acabarà abans ?

Nadal

Fa tant que no he deixat els meus pensaments , que ara no se com fer-ho.

Avui he començat de bon matí a pensar sobre el Nadal , avui he pensat amb el sorteig de la LOTERIA i la gent , boja i nerviosa , pensant i preguntant si ha tocat alguna cosa .... nomès tenim que eixacar els ulls i mirar una miqueta mes lluny....
La sort ens va tocar amb la seva llum el dia que vàrem neixer ... que no es una sort viure aquí ?
que no ès una sort el lloc on ens vàren educar ? i si fòsim d'Etiopìa ? o de qualsevol lloc de l'Africa ?
El nostre Nadal amb tots els seus regals , tot el seu menjar i extres d'aquests dies ... tota la pau i desitjos de bona voluntat que tenim i repartim ..., un " Bon Nadal" i un "Feliç any nou" ... que passa que te data de caducitat potser ?
La resta de l'any no hi han gent que passa penúries , ni gent que si mor de gana , ni es mor de malatìes , famìlies que queden sense feina ... sense casa.... passat el Nadal no hi ha res de tot aixó... veritat ???
Que li ha passat a la nostra consciència .... que s'ha fet de la bonavoluntat de l'èser humá ?
Ja se que nosaltres podem fer poca cosa... ja se que no podem donar de menjar a tothom .... però potser serìa bo que ens quedesim amb una miqueta de humilitat ... amb una miqueta de sentiment.... potser es necesari que ens eixequem i exixim als goberns que deixin de barallar-se , deixin de distreure's amb futilessas i facin un front comú , encara que a les multinacionals no els hi agradi , facin quelcom perque els pobles tinguin la posibilitat de autosuministrar-se les seves pròpies riquesses i que no els expropiin ni els exclavilitzin .
Fem , dins les nostres pròpies posibilitats , un esforç petit i intentem ajudar el nostre vehí , diguem-li "Bon Dia" , donem un bocí del pa que ens sobra , donem uns minuts del temps lliure i dediquem-lo a qui ho necesita ........

Un granet de sorra no es nota, peró si hi han molts grans podem èser de molta ajuda .
Nomès pensem-hi una estona ......

BON NADAL !!

Últimament , serà l’edat , sento que no estic...be , diguem que am sento .... freak ?
Aquesta paraula te molts matisos , pot ser una persona obsessionada amb un hobby o també aquella persona que no encaixa amb l’estereotip o el que es denomina “ normal “ .
Be , així em sento jo alguns dies , no encaixo amb el pensament , actes , fets , reaccions o tarannà que es porta ara . Serà que potser ja soc velleta ? o es que la meva “ moral “ xoca directament amb el que ara s’està fent ? .

Am revela que qualsevol persona es pugui sentir superior a una altre , que es cregui amb el dret de maltractar , ridiculitzar o degradar a un ser “ inferior “ , nens , avis o animals .

A part de tot això , sento que el meu esperit , ànima o cor , com vulgueu dir-ho està patint, te ganes de marxar d’aquest cos meu , volar molt alt , aïllar-me d’aquest mon , aplanar en el silenci i en una pau que ara mateix necessito .

Mira que faig l’esforç cada matí , al aixecar-me de dir-me que això es el que hi ha , que no ho puc canviar , que tinc que viure en el meu mon o intentar-ho , si mes no , per mi , per la meva família . Ser positiva , veure amb bons ulls les coses boniques que hi ha al meu voltant ......però al anar creixent el dia.....abaixo la guàrdia i torna aquesta enyorança......desitjos de solitud .

Avui crec que no estic centrada...els meus pensaments fugen i tornen a la velocitat de la llum...
fa dies que penso que en som poca cosa les persones , el dia que tot ens funciona mes o menys be som els reis del Mambo.. pero el dia que ens sentims ferits en l'ànima o l'autoestima tot s'ensorra , res funciona... la nostra inseguretat ens fa dubtar del que fem .
Una persona pot eser important , amb molt èxit , triunfador i amb un tancar d'ulls tot es capgira , sempre necesitem d'algú que ens doni la ma , ens aixequi i ens digui a cau d'orella que som bons ,capasos d'eixecar-nos i tornar anar a la batalla , a lluitar amb el mon i amb els conflictes interiors. Tots necesitem que algú en doni un copet a l'esquena , ens tiri floretes .... algú a qui SI importem , nomès en aquets moments ens adonem de qui ens podem confiar i que també a nosaltres ens estimen.. en la distància ... al costat mateix ... a casa ... a la feina .
De la metixa manera que ens pensem que podrem amb tot ... un segon mes tard voldríem volatitzar-nos , dormir i no sentir el garbuix que tenim dins el cap o pitjor ...dins l'ànima.

Crec que amb el temps la societat s'está tornant individualista , solitària i amb moments de baixada no hi ha ningú amb qui et puguis recolsar-te ... hi ha persones que si el del costat está fotut , fuix , potser s'encomana i nomès volen estar al costat dels triumfadors .

Cantem a solideritat , no nomès d'ONG's , voluntat per apendre a escoltar , avui pot ser el vehí ..demá pots ser tu ...

Alegrem-nos per la felicitat dels altres i gaudim de la nostra tots els instants de la vida .

Retrobar-me

Des de Gener que no escribia . Ho feia a l'altre blog on escric els meus poemes , dolents o bons , son el que la meva ànima te desitg de dir-ho amb veu alta.

Mirant al meu voltant ....... i sento llàstima de tots nosaltres... sento llàstima de sentirme manipulada,utilitzada i enganyada .

Crisis !! ... que vol dir tot aquest garigall de caigudes de borsa , de mercats financers , de ... coses tant virtuals que nomès els " profesionals " ho entenen ?

Qui dels pobres treballadors no tenía la sensació que tot aixó era alguna cosa molt llunyana ?
Com pot ser que a la borsa hi habíen empreses que el seu valor era molt per sobre del que realment valen ? , qui no deia , ja fa temps , que la construcció estaba pels nùbols i que era desmesurat el preu de les vivendes.... qui s'estaba emplenant les butxaque dels grans beneficis que en treien ? , qui entenía les inversions amb interessos molt per sobre dels preus del banc d''Espanya, europeu o el que sigui ? .

La meva àvia deia que quant tot va molt be comença apreparar-te perque d'algun lloc t'en surtirà un ciri trencat . I es aixó ... el ciri s'ha trencat... s'ha esmicolat .... i ara que fem ?

Doncs quant els gobernants i els poderosos manipuladors de l'economia , aquestes persones amagades de la llum pùblica , vulguin o decideixin que ja ni ha prou , el gràfic tornará a pujar .
tornaran a emplenar-se les butxaque i... fins una altres CRISIS .

Tinc la sensació que les informacions que donen a travès dels diaris , televisions ... i demès , son manipulades perque a nosaltres ens arribi el que ells volen . I no s'escapa cap poderós , cap partit polìtic , ningú diu la veritat ( todo es segun el color del cristal con que se mira ) .

L'eser humá , permeteu que ho digui , sigui del lloc que sigui te incorporat a la seva existència els set pecats capitals , i amb aixó no vol dir que jo sigui extremista de l'esglesia , sino que tots d'una forma mes o menys gran ... som codiciosos...mentiders....envejosos....i molt mes .

I que fem... doncs ..... la manta al cap i ... ENDAVANT !!!

altre cop !!

Feia molt que no deis res !!

Ara desprès de festes , hi torno , o am faig belleta o es que el mon s'está tornat insensible , cruel ,......
Aixó es un monoleg , se que parlo per mi i també se que potser semblo ingènua , pero dins meu hi ha la percepció de que aixó que no entenc tampoc m'agrada.
Ja fa dies que li donc voltes i jo am pregunto , que es un animal racional ? , no se on he llegit que el que ens separa del "animals" es que els humans tenen la virtud del somriure o del riure , si ..crec que es nomès aixó que ens distingeix.

Basicament l'animal mata per menjar , per defensar els territoris , per defensar el seu poder o el domini que te sobre els altres animals , mata al mes dèbil....i no es el mateix que fa l'home ? no es veritat que es mata per tot aixó ? i que també es fa violència gratuïta ?.... puès des d'ara renuncio a ser un animal sigui humá o salvatje .... i ara am pregunto que soc ?......... soc jo , soc un èser que te la voluntat de no fer mal , de no ser mes que ningú , de vuire amb pau amb la meva família , amb els companys , amb la gent que m'envolta , tots tenim gustos diferents , cases diferents , els fìsic es diferent , i doncs perqué no podem tenir diferent religió ...política...?

Perque tenim que morir o matar per fer creure a l'altre que nosaltres/vosaltres som/son perfectes ? que el que creiem es la única veritat ?

Sobretot penso que devant de les diferències que podem tenir entre nosaltres , mai ..i dic MAI es pot oblidar de que ens mereixem un "respecte" i que devant de tot mai es pot deixar de ser "EDUCAT" .

Els meus pares sempre ens deien " no facis , no diguis el que no vols que et facin o et diguin" .

Be , ja he dit tot el que trontollava la meva ànima ...... sigueu feliços.

Torna a sortir el sol

Torno desprès de molts dies....

Aixó es d'ara...ahir vaig anar a barraques , fires... sense paraules !

Al matí al sortir el sol , penso ,
soc afortunada per ser qui soc,
la família , la filla....


Es difìcil tenir fills,
ser respondable de la seva educació,
tenir cura de la estabilitat emocional , efectiva i fisica.


Voler el millor per ells,
protegir-los i que no es vegi massa,
voler fer-ho bè i aconseguir-ho.


Patir , pero no massa,
petonejar-los , mes poc que massa,
escridasar-los , el just no es massa.

Acompanyar-los , sempre ,
estimarlos, sempre ,
que ells ho sàpiguen , sempre.