Avui crec que no estic centrada...els meus pensaments fugen i tornen a la velocitat de la llum...
fa dies que penso que en som poca cosa les persones , el dia que tot ens funciona mes o menys be som els reis del Mambo.. pero el dia que ens sentims ferits en l'ànima o l'autoestima tot s'ensorra , res funciona... la nostra inseguretat ens fa dubtar del que fem .
Una persona pot eser important , amb molt èxit , triunfador i amb un tancar d'ulls tot es capgira , sempre necesitem d'algú que ens doni la ma , ens aixequi i ens digui a cau d'orella que som bons ,capasos d'eixecar-nos i tornar anar a la batalla , a lluitar amb el mon i amb els conflictes interiors. Tots necesitem que algú en doni un copet a l'esquena , ens tiri floretes .... algú a qui SI importem , nomès en aquets moments ens adonem de qui ens podem confiar i que també a nosaltres ens estimen.. en la distància ... al costat mateix ... a casa ... a la feina .
De la metixa manera que ens pensem que podrem amb tot ... un segon mes tard voldríem volatitzar-nos , dormir i no sentir el garbuix que tenim dins el cap o pitjor ...dins l'ànima.

Crec que amb el temps la societat s'está tornant individualista , solitària i amb moments de baixada no hi ha ningú amb qui et puguis recolsar-te ... hi ha persones que si el del costat está fotut , fuix , potser s'encomana i nomès volen estar al costat dels triumfadors .

Cantem a solideritat , no nomès d'ONG's , voluntat per apendre a escoltar , avui pot ser el vehí ..demá pots ser tu ...

Alegrem-nos per la felicitat dels altres i gaudim de la nostra tots els instants de la vida .